Bàrbara Gelabert @naBarbara

IRLANDA ENS MARCA EL CAMÍ Irlanda ens marca el camí perquè encara recorda una cosa que a Europa li fa una mandra infinita admetre. Que una comunitat no és una oficina. No és una suma de consumidors amb DNI, ni una massa de gent que ha d’acceptar qualsevol canvi perquè quatre buròcrates en diguin convivència. Una comunitat té pell. Té memòria. Té morts. Té carrers que han vist néixer avis, pares i fills. I quan tot això és tractat com si fos mobiliari urbà, un dia la gent reacciona. El cristianisme d’estora no ho entén. O fa veure que no ho entén, que encara és pitjor. Veu un poble que s’alça i només sap parlar de desordre. Veu un barri que diu prou i corre a dir-ne odi. Veu gent que ja no vol ser trepitjada i els demana calma, acollida, bones maneres, molta pau social. La pau dels qui callen mentre els passen per sobre, vaja. Molt edificant tot. Irlanda no ens parla d’un poble atacant per gust. Ens parla d’una comunitat defensant-se quan ja té la sensació que ningú la defensa. Quan l’Estat protegeix abans el relat que la gent. Quan els mitjans arriben amb la condemna escrita abans d’haver escoltat el barri. Quan qualsevol inquietud popular queda traduïda en extremisme, feixisme, odi o alguna d’aquestes paraules que serveixen per tancar converses sense mirar res. També hi ha violència en desarrelar una comunitat. També hi ha violència en fer irreconeixibles els barris sense haver demanat permís als qui hi vivien. També hi ha violència en exigir a un poble que accepti la seva dissolució amb un somriure i, a sobre, donant les gràcies. Però aquesta violència és neta, administrativa, amb informes, subvencions, rodes de premsa i gent molt correcta parlant de diversitat. Després crema un contenidor i, mira per on, resulta que la violència ha començat aquell vespre. No cal convertir cada esclat en una missa solemne. Tampoc cal fer veure que tot és bonic. Hi ha ràbia, hi ha brutor, hi ha coses que fan nosa. Però ja n’hi ha prou de condemnar sempre el mateix costat. El poder pot alterar un país, remenar-li la demografia, buidar-li la continuïtat, empènyer-lo a callar i després exigir que la gent protesti amb una instància, una espelma i una frase amable. Això no és ordre. És doma. Un cristianisme amb columna vertebral no celebra el caos. Però tampoc no beneeix la submissió. Sap que la caritat no vol dir suïcidi nacional. Sap que estimar el proïsme no obliga ningú a deixar casa seva sense porta. Sap que la mansuetud cristiana no té res a veure amb fer de catifa perquè l’Estat, el mercat i la ideologia hi passin per sobre amb les sabates enfangades. A Catalunya això ens toca de ple. Fa massa temps que ens eduquen per desaparèixer amb bona lletra. Ser bons, ser tous, entendre-ho tot, cedir sempre, no incomodar, no aixecar gaire la veu. Una catalanitat simpàtica, folklòrica, administrable. Un cristianisme sense poble. Una nació que demana perdó abans fins i tot d’haver-se defensat. Irlanda ens marca el camí perquè ens recorda que els pobles no es conserven només amb arguments. També cal presència. Límit. Coratge. Instint. Després ja vindrà la forma, l’ordre, el llenguatge i la direcció. Però abans hi ha una cosa més elemental, gairebé física. No fer d’estora. No acceptar que casa teva sigui convertida en una sala d’espera per a qualsevol projecte que no has decidit. El món que ve no serà tan net com es pensen els ideòlegs. Rebrotaran les ètnies i s’esfullaran les ideologies. Tornaran els pobles, les comunitats, les lleialtats fondes, les fronteres morals, les preguntes que el liberalisme havia amagat sota la catifa. I qui només tingui una moral de renúncia, una nació avergonyida i una fe domesticada quedarà a mercè dels qui sí que saben què volen conservar. Catalunya no necessita aprendre a odiar. Necessita desaprendre a desaparèixer. Irlanda ens marca el camí perquè allà encara es veu, amb tota la incomoditat que calgui, una veritat antiga. Quan una comunitat sent que li prenen la casa, o es defensa, o deixa de ser comunitat.

Si sóc propietària, sóc part interessada; si visc al meu pis, continuo sent part interessada i, per tant, SE’NS HAN DE COMUNICAR ELS MOVIMENTS DEL NOSTRE PADRÓ, encara que sigui sense informació ni dades personals. Un simple missatge informatiu indicant que s’ha detectat moviment

@jbadia16 @Adaguflo @iec Aviat haurem de deixar d'acceptar l'IEC.

Al conductor de autobús que se ha levantado en una parada y ha dicho "Los móviles con auriculares, por favor. Un respeto a los demás": Te deseo que nunca vuelvas a quemarte con una croqueta, siempre recuerdes tus contraseñas y encuentres aparcamiento a la primera.

Aquesta és la perversió d’anar augmentant les subvencions IMV, les ajudes i els altres regals: tot va a càrrec de les famílies treballadores, que cada dia són més esquilmades per la creixent pressió fiscal. share.google/76kxQURcNUptKV…

La paz probablemente llegará. Cuando tienes la triste ocurrencia de penetrar en el país vecino, matarle a 1200 ciudadanos en unas horas y celebrarlo bailando en la calle, "justicia" es que ese país te hinche a hostias hasta decir basta.

RTVE @rtve

a month ago

Ante la celebración de la final del festival de Eurovisión esta noche, RTVE recuerda que ha decidido no participar en esta edición del certamen. El festival de Eurovisión es un concurso, pero los derechos humanos no lo son. No hay espacio para la indiferencia. Paz y Justicia

3K 6K 21K 1.2M 373

I’ll never let the world forget how Gazans kidnapped an 8-month-old baby from his home and strangled him to death in a dark underground tunnel in Gaza alongside his mother and brother. His only “sin”? Being born Jewish. Kfir Bibas, forever in our hearts.

Déu té reservat un lloc al cel pels qui posen l'intermitent en sortir d'una rotonda per advertir tant al de darrera com al que està esperant que vas a sortir per allà.

Christian kids are being sold as slaves in the Congo. Some are just 4 years old, sold as sex slaves or to cobalt mines by Islamist groups and smugglers. Where is the UN? Where is the Left? Where is Hollywood? “Black Lives Matter” they cry… …except when it’s black Christians

-Els austríacs parlen alemany. -Als EUA parlen anglès. -A l'Argentina parlen espanyol. Pero no podem dir que al País València parlen català.

Diari de la llengua @diarillengua

2 months ago

L’IEC estudiarà un nom comú per a la llengua a tots els territoris de parla catalana diaridelallengua.cat/liec-estudiara…

868 90 229 451K 49

Antigament en lloc de "cap persona" deien "ningú". #personitis

@bibiloni Si "llengua catalana" és bo, per què no deixar-ho com a "català"?

The purpose of the hijab is to prevent temptation among Muslim men. So when they force a baby to cover up, what does that tell you?!

El racisme cap als catalans està normalitzat perquè, per llei, ningú tè l’obligació de parlar-lo. I això anirà a més. O fem del català única llengua oficial, sense desmerèixer cap altra llengua, o ens n’anem a la merda.

"Para algunos, un hijab es solo un trapo. Para nosotras, es identidad, es cultura, es libertad. Y sobre todo, es respeto". Publicación del cadete femenino de La Florida C.F, en Hospitalet. Es una barbaridad que se esté normalizando esto en nombre de la libertad.

Gràcies a tanta bona gent que parlau aquests dies. No deixem de parlar mai! Salut a tothom!

Alumnos musulmanes de 1o de la ESO que se niegan a escribir un cuento para el concurso de Sant Jordi porque “eso va contra nuestra religión”. Para que os vayáis haciendo una idea de lo que se nos viene encima.

I el millor de tot és que no ho han pogut censurar, perquè era en directe.

A l'Iran la llibertat d'expressió no existeix. Manifestar-se contra el règim pot portar a la forca (més de 1.000 execucions el 2025 segons Amnistia Internacional). Així que pretendre donar credibilitat periodística al fet de demanar l'opinió de gent pel carrer és molt poc seriós.

Winter - Vivaldi Ok, das ist verdammt cool. Es ist eine großartige Idee, wie man Musik visualisiert.